" Tots els fenòmens compostos són impermanents. Tot el que ha arribat a ser a través de causes i condicions és impermanent, no només en el sentit de que algun dia s'acabarà, sino perquè a més s'està transformant de forma contínua. El naixement s'acaba amb la mort, lo bo amb lo dolent, lo dolent amb lo bo, la companyia amb la separació, la creació amb la destrucció i qualsevol mena d'ordre amb la desorganització."
Tai Situ Rinpotxé, d'"Els Quatre Segells" o "Les Quatre Claus" dels Ensenyaments de Buddha
Músic:
Abans de gravar, intento evocar la mateixa escena mental: reproduir el que se'm va ocórrer, per reflexar-ho a la gravació.
Mai serà com les altres vegades. No puc capturar o reproduir exactament el que ja va passar. Només és quelcom semblant.
D'on va sortir el que vaig tocar? El que em va venir al cap, d'on va venir?
Per què "em va venir la inspiració"?
Si no ho hagués gravat, ho hauria oblidat poc a poc, s'hauria dissolt per sempre.
Aleshores... com puc dir "jo ho vaig composar" o "aquesta cançó és meva"?